Felicitats a totes vosaltres que cada dia feu el nostre club més gran
Quina és la presència actual del waterpolo femení? Quina és la situació actual de la secció femenina del club? La Mònica Bargalló, l’Anna Segurana, la Laura Villà i la Mònica Perarnau, jugadores de l’equip absolut femení de waterpolo, ens donen els seus testimonis sobre aquests i altres temes.
L’equip absolut femení es va crear la temporada passada amb l’arribada de setze noies amb moltes ganes de formar part del nou projecte del Club Natació Montjuïc en la seva aposta pel waterpolo femení. Actualment, les nostres noies lluiten per aconseguir una bona posició dins la Primera Divisió de la Lliga Catalana Femenina. La temporada passada van quedar entre les quatre primeres, així que esperen que els resultats d’aquesta siguin igual de satisfactoris.
Quina dona és un referent per vosaltres dins del món de l’esport i per què?
Mònica B.: «Com a dones referents em venen al cap les germanes Williams, per com han lluitat per dedicar les seves vides plenament a l’esport i a la competició; i referent al waterpolo, Blanca Gil, pel seu joc i la seva carrera esportiva.»
Anna : «Sincerament no tinc cap dona referent pel que fa en el món de l’esport. No sé si és perquè quan era petita no hi havia cap visibilitat en l’esport femení o per què, però és la realitat. Et podria dir diverses esportistes que considero que són unes cracks, però clar, serien actuals, en cap cas serien el meu referent.»
Laura: «La meva mare, Begoña Romero. Va formar part del grup de noies que van començar a jugar a waterpolo. He crescut amb aquest exemple a casa i he après a estimar i gaudir d’aquest esport gràcies als meus pares.»
Mònica P. : «La meva cosina Anna Pardo Perarnau, exjugadora de waterpolo i de les pioneres en jugar de forma professional a l’estranger, va jugar als Estats Units i a Hongria. Recordo des de petita anar-la a veure a partits, anar amb tota la família a animar-la al mundial de Barcelona de 2003 i enviar-li cartes d’ànims quan estava jugant a Hongria. Ha sigut una gran referent per mi tant en l’àmbit esportiu com personal, un exemple d’esforç i superació constant. L’admiro i l’estimo molt.»
Que opineu de l’actual presència de les dones en els esports d’aigua, concretament al waterpolo? Com veieu el futur?
Mònica B. : «L’esport femení va fer un gran salt fa anys i continua creixent, però sempre quedarà més per fer. La selecció absoluta està obtenint bons resultats que repercuteixen molt positivament al waterpolo femení. Confio que el waterpolo continuarà creixent.»
Anna : «Crec que la presència actual de la dona en els esports d’aigua és molt bona i més si comparem en fa uns anys. Evidentment, encara estem lluny de la igualtat amb el masculí (en molts aspectes), però potser com que no és un esport majoritari, les diferències no s’aprecien tant com en altres esports».
Laura : «Ha augmentat molt la presència de les dones als esports d’aigua, el nombre de llicències de waterpolo ha crescut i encara creix. Molts clubs tenen equips femenins a totes les categories, el nivell està pujant i això provoca que la selecció nacional sigui capdavantera a escala mundial. Tot i aquests avenços, encara hi ha diferències entre equips femenins i masculins, pel que fa a pressupostos o disposició d’espais i recursos.
Crec que continuarà creixent la presència de les dones al món de l’aigua, i que aquest creixement anirà acompanyat d’una igualtat real entre jugadores i jugadors, si més no és pel que estem lluitant dia a dia.»
Mònica P: «Penso que ha millorat molt la situació de la dona en l’esport, però que encara queda molt camí per arribar a la igualtat entre l’esport masculí i femení, sobretot pel que fa a nivell econòmic i de reconeixement.
Pel que fa al waterpolo en concret a poc a poc es va veient més el femení gràcies a la lluita de totes les jugadores i el gran assoliment de títols que han anat aconseguint les jugadores professionals. També ha millorat la presència de dones en l’arbitratge dins d’aquest esport i això ajuda a visibilitat la figura femenina en les diferents posicions que comprèn el waterpolo, com ho són per exemple també les entrenadores.»
Que opineu del naixement de la secció femenina de waterpolo del club? Quina projecció li veieu ?
Mònica B: «El club ha tornat a fer un lloc al waterpolo femení, ja són dues temporades les que portem i en aquesta l’equip ha augmentat i estem tenint bons resultats. El club ha apostat per la secció femenina i cal seguir en aquesta línia, motivant a les nenes a practicar l’esport i continuar en el club. L’ideal seria tenir un equip femení en cada categoria.»
Anna: «Personalment, estic molt contenta que el club torni a tenir waterpolo femení, i em sento orgullosa de pertànyer al Montjuïc quan veig que el club està apostant per fer una estructura forta pel femení. Pel que fa a la projecció que li veig, opino que és difícil i que serà lent, però que la idea és bona. «Quan les coses es cuinen a foc lent queden millor», em refereixo al fet que si es volgués accelerar potser no tindrà continuïtat el projecte, i que d’aquesta manera, crec que a uns anys vista, el club pot arribar a tenir equips femenins en totes o quasi totes les categories».
Laura » Personalment, estic molt contenta de formar part de l’equip que ha fet possible que el Club Natació Montjuïc torni a tenir equip absolut femení. A poc a poc hi ha més jugadores a les categories inferiors. Un dels objectius que tenim com a equip absolut és ser un referent per aquestes nenes del club i un reclam perquè vinguin més jugadores de totes les categories. Anys enrere les nenes que jugaven al club marxaven a altres clubs perquè no tenien possibilitat de seguir, ja que no hi havia equip absolut. Per altra banda, també volem contribuir a fer que l’estructura dels equips femenins sigui sòlida i es pugui mantenir.»
Mònica P «Opino que la creació d’un equip absolut femení en el club ajuda al fet que les categories puguin veure un recorregut dins del club i un futur en aquest. Crec que la projecció és anar creixent a poc a poc amb la captació de nenes dins del CN Montjuïc i que l’absolut siguem un referent per a elles i que acabin sent el nostre relleu.»
Quins són els objectius de l’equip a curt i llarg termini?
Mònica B: “A mesura que ha avançat la temporada, l’objectiu més proper és quedar a dalt de la classificació per poder optar a jugar les fases d’ascens. I mirant al futur poder tenir l’equip femení competint en lliga nacional».
Anna: «Pel que fa als objectius competitius de l’equip, diria que a curt termini són més aviat anar guanyant partit a partit, que l’equip ens anem coneixent més dins l’aigua (no oblidem que només és la segona temporada de l’equip) i anar fent una pinya forta. A llarg termini, i per això hem pogut saber aquests últims dies l’objectiu seria tenir un equip a primera nacional, cosa que em sembla perfecte com a reclam de noies de categories, que veurien que al club poden tenir una continuïtat i no «es vegin obligades» a buscar-se altres clubs per continuar jugant.»
Laura: «Aquesta temporada volem assolir els màxims punts possibles, volem guanyar tots els partits que ens queden de la 2a volta i tenir l’opció de jugar les fases d’ascens. A llarg termini l’objectiu és tenir l’equip a les divisions nacionals i aquest objectiu comença per poder competir amb els equips que també estan lluitant per aquest ascens. No tenim pressa ni pressió per assolir-ho, ja que com he comentat, necessitem una base sòlida per donar continuïtat a l’equip en la divisió nacional.»
Mònica P: «L’objectiu d’aquesta temporada és intentar guanyar el màxim de partits per arribar a ser de les primeres de la lliga i poder arribar a jugar les fases d’ascens.
A llarg termini penso que som un equip que amb esforç i compromís podem arribar a jugar a primera nacional, així créixer i confiar en la projecció d’aquest equip.»
Feliç Dia internacional de la dona 2023.
Totes som dones. Totes som Montjuïc.